En el Útero del Cosmos

de Federico González

En el Útero del Cosmos és una comèdia hiperrealista d'abast subliminar, emparentada amb el teatre de la memòria i el teatre de l'absurd. Aquell que mitjançant una trama sense un aparent significat i amb uns diàlegs que no semblen seguir una seqüència dramàtica, va creant una atmosfera que ens presenta l'absurd del convencional i simultàniament ens obre la porta, a través de la poètica i la màgia, del que és "real".

L'obra està dividida en dos actes. El primer transcorre a la sala de reunions d'una facultat de lletres on els docents hi han estat convocats per dur a terme treballs d'experimentació sobre el llenguatge, i aquests els desenvolupen expressant verbalment unes idees el nucli de les quals és inexpressable per la seva pròpia naturalesa. El segon acte té lloc al saló del domicili particular del rector de la facultat, on se celebra una festa i els assistents, en una atmosfera distesa i per moments divertida, transmeten les seves vivències interiors sobre el Coneixement.

El nucli temàtic d'En el Útero del Cosmos és el llenguatge entès com una estructura que revela la totalitat significativa de l'univers i el seu "significat significant", i per tant com un codi apte per a la comprensió a través de la reminiscència que suscita molt més allà de la simple aprehensió racional del discurs. Es parla de la màgia del llenguatge i es proposa als espectadors que la practiquin sumant-se al ritu -antiquíssim i a cada vegada més estrany- de la memòria de l'ésser.

La interpretació d'En el Útero del Cosmos (filmada en el Teatre dels Lluïsos de Gràcia el juliol de 2008) corre a càrrec de la Colegiata Marsilio Ficino. La direcció és de Federico González i Carlos Alcolea.

En el Útero del Cosmos
de Federico González
Ed. CES Films, Barcelona, 2008. DVD de 90'.