Teologia Mística

Dionís Areopagita


(Fragments de Los Nombres Divinos y otros escritos, de Dionís Areopagita.
Ed. Libros del Innombrable, Saragossa, 2007)



Quina cosa sigui la divina tenebra


I


Trinitat sobreessencial, sobre totes les coses, divina i bondadosa, guia de cristians en la teosofia, condueix-nos al coneixement dels oracles místics, per damunt de tot coneixement, indemostrables en grau summe, per damunt de tota llum, allí on els misteris de la teologia, simplicíssims, absoluts i immutables, s'obren en la tenebra lluminosíssima d'un silenci ple d'arcans coneixements; silenci que en la tenebrosíssima foscor brilla amb la major llum, i en tot, intangible i invisible, inunda la nostra ment, encegada amb la bellesa de les seves resplendors.


Que aquestes siguin les meves pregàries; mes tu, o car Timoteu, esforça't en l'exercici de les contemplacions místiques, deixant (l'exercici) dels sentits i de les operacions intel·lectuals, i no només allò que és sensible i intel·ligible sinó també aquelles coses que són i aquelles que no són, perquè de manera indemostrable, quan és possible, puguis unir-te mitjançant el no-coneixement amb Aquell que és anterior a l'essència i a tot coneixement; i així, sortint de tu mateix, i abandonant totes les coses en un impetuós impuls, lliure i pur, siguis elevat cap als raigs de tenebres sobreessencials de la divina foscor, després d'haver tot abandonat i d'haver-se despullat de tot.


II


Vetlla perquè aquestes coses no siguin sentides pels ignorants; em refereixo a aquells que s'adhereixen a les coses naturals, no imaginant que més enllà de la naturalesa existeixi (la realitat) sobreessencial, i que creuen que, mitjançant els seus propis coneixements, poden aprehendre Aquell que va posar el seu retir en les tenebres.


Però si la doctrina d'aquests divins misteris sobrepassa la capacitat d'aquests homes, què direm d'aquells que encara són més rudes i que designen la summa Causa de totes les coses mitjançant les més baixes coses de l'univers, dient que Ella és sobrevalorada per aquests simulacres impius de múltiples formes, les quals imatges ells mateixos van fer quan, amb referència a aquesta Causa -com Causa de tot-, caldria atribuir-li més aviat totes les afirmacions i tot allò positiu de tots els ens? Millor dit, convé negar-lo tot radicalment ja que aquesta Causa és preexistent i transcendeix totes les coses -i aquí no jutgem que existeixi contradicció entre l'afirmació i la negació-, ja que aquesta Causa és anterior a totes les coses i existeix per sobre de tota afirmació o negació.


III


Per aquesta mateixa raó, el diví Bartolomé va dir que la teologia era copiosa i mínima i que l'Evangeli era ampli i magne i també concís. I d'aquí, pel que a mi em sembla, havent-lo comprès de forma excel·lent, diu ser la benigna Causa de totes les coses formada de múltiples i de breus paraules i absolutament silenciosa, no posseint per a ella ni discurs ni intel·ligència, ja que sobrepassa superessencialment a tot allò creat i es manifesta al descobert i veritablement a aquells sols que passen a través del que és pur i impur i transcendeixen cap al més alt amb difícil ascens i, deixant tota il·luminació divina, i tots els sons i paraules celestes, són absorbits per la Tenebra, on veritablement resideix, tal com diu l'Escriptura, Aquell que està més enllà de totes les coses.


I no sense raó, al diví Moisès se li va ordenar primerament purificar-se, i després, que s'apartés dels no purificats, i després de totes les purificacions va sentir múltiples trompetes i va veure moltes llums emanant raigs purs i innombrables: i després, separat de la multitud (acompanyat) de sacerdots escollits, va ascendir fins el més alt de la muntanya divina. Però allí no es va trobar amb el mateix Déu ni va poder veure'l (ja que és invisible), sinó només va veure el lloc on Ell estava.


Això, crec, significa que les coses més divines i elevades que poden ser vistes i compreses són aquelles raons que estan per sota d'aquella Ment, subjectes a Ell, anterior a totes les coses; a través de les mateixes es fa palesa la seva Presència, la qual escapa a qualsevol operació de la ment, romanent en les supremes altures dels seus indrets santíssims; llavors, alliberat i despullat de totes aquelles coses (facultats) que veuen i de totes aquelles que són vistes (despullat del món sensible i del món intel·lectual), ell (Moisès) és assumit en la veritable tenebra mística de la incognoscibilitat, de la qual s'exclou qualsevol aprehensió racional, romanent en Aquell que, de qualsevol manera, no pot ser tocat ni vist, romanent a Aquell que està més enllà de totes les coses i no pertanyent-se ja més a si mateix, ni a no-res ni a alguna cosa; lligat per la seva banda més noble a Aquell que és absolutament incognoscible mitjançant la cessació de tot coneixement; i en aquesta incognoscibilitat total coneix, ja que coneix mitjançant un coneixement supramental.


*


De com convé unir-se i lloar l'autor de totes les coses, El que està per sobre de tot


Desitgem penetrar en aquesta lluminosa foscor, més enllà de la llum, i poder veure i conèixer mitjançant la negació de la visió i del coneixement a Aquell que existeix més enllà de la visió i del coneixement, a Aquell al que no podem veure ni conèixer; així arribarem a la veritable visió i coneixement i la lloança sobrenatural d'Aquell que és supraessencial, mitjançant la negació de totes les coses, com aquells que, extraient una estàtua del marbre, arrenquen tot aquell material de la superfície que impedia la clara visió de les formes latents (en l'interior del marbre) i mitjançant aquesta sola ablació, manifesten la seva oculta i genuïna bellesa.


Convé, no obstant això, pel que jutjo, distingir aquestes negacions d'una manera absolutament contrària a les observacions (positives); així, per a aquelles (les afirmacions positives), comencem per l'universal i primari, i -passant a través dels mitjans i els extrems-, arribàvem al particular i últim; aquí, veritablement (per a la via negativa), ascendim del particular a l'universal, abstraiem tots (els atributs) perquè puguem conèixer, per mitjà de la revelació, aquelles coses incognoscibles que estan amagades en totes les coses, per a tots aquells que tenen coneixement, i puguem així penetrar en aquella sobrenatural tenebra que s’oculta per a tota la llum que existeix en les coses.


*


De com Aquell que és autor de manera excel·lent de totes les coses sensibles, no és res de les coses sensibles


Diem, això no obstant, que la Causa universal i    que està per damunt de totes les coses no té essència, ni vida, ni raó, ni ment, ni posseeix cos, ni figura, ni qualitat, ni quantitat, ni amplada, ni està a cap lloc, ni té vista, ni tacte sensible, ni pot sentir, ni està sota els sentits, ni admet qualsevol desordre o pertorbació excitada per passions materials, ni està sotmesa a la feblesa per causa del que és sensible, ni existeix mancada de llum, ni amb canvis o corrupcions o febleses, ni flueix ( o es vessa), ni és res de les coses que són, ni posseeix l’ésser, ni res posseeix.


*


De com aquell que és autor de les coses intel·ligibles d’una manera excel·lent, no és res de les coses intel·ligibles


Novament, ascendint encara més alt, diem que no té ànima, ni ment ni imaginació, ni opinió ni raó ni intel·ligència; ni és paraula (logos), ni intel·ligeix, ni parla ni comprèn, ni és nombre ni ordre ni magnitud, ni petitesa, ni igualtat ni similitud ni dissimilitud; ni roman ni es mou, ni roman immòbil, ni té potència, ni és potència (ni és essència d’un ésser = dynamis), ni és llum, ni viu, ni és la vida, ni té substància, ni posseeix l’eternitat (ni és etern), ni té temps, no hi ha en Ell tacte intel·ligible (capacitat de comprensió), ni ciència ni veritat, ni regne, ni saviesa, ni l'u, ni la unitat, ni la divinitat, ni bondat, ni és esperit –tal com nosaltres coneixem els esperits-; ni existeix en Ell filiació ni paternitat, ni res d’aquelles coses que per nosaltres o per qualsevol altre ser existent puguin ser compreses; ni és res d’aquelles coses que no existeixen ni cap de les que existeixen; ni cap cosa de les que existeixen el pot conèixer tal com és ni Ell coneix les coses existents tal com són (per a nosaltres); ni existeix per a Ell raó ni nom ni coneixement; ni existeix en Ell tenebra ni llum, ni error ni veritat; ni en absolut es pot afirmar d’Ell quelcom positiu o negatiu; pel contrari, quan diguem quelcom positiu o negatiu de totes aquelles coses que estan per sota d’Ell, ni l’afirmem ni el neguem, ja que aquesta Causa transcendeix sobre totes les afirmacions i és Causa única de totes les coses; i és transcendent més enllà de qualsevol negació, apareixent simplicíssima per damunt de totes les coses, i més enllà del tot.




 

 

 

Retorn a la pàgina inicial del web