Ein-Sof i sefirot: el que Ell podria haver volgut
i el que Ell ha volgut


Moshe Hayyim Luzzatto


(Fragment del diàleg El Filósofo y el Cabalista, de Moshe Hayyim Luzzatto.
Ediciones Indigo, Barcelona, 1998)



Cabalista.- Així doncs l'Emanador, beneït sigui el Seu nom, està dotat de voluntat, ja que ha volgut i vol. A partir d'ara podrem parlar d'Ell des de dos punts de vista: des de la Seva essència i des de la Seva voluntat. Estàs o no d'acord?


Filòsof.-
Certament es pot parlar de qualsevol cosa a partir dels seus atributs essencials, així, en el concernent a l'home, l'home és anomenat "subjecte de les categories", la qual cosa vol dir que les seves qualitats seran anomenades el seu o els seus atributs. D'aquesta manera es podrà parlar de l'home des de l'atribut que està en ell i, en estar versat en la Torah, dir d'ell que és savi o caritatiu. Aquests són els atributs essencials a partir dels quals es pot parlar de qualsevol cosa que es trobi en ell mateix.


Cabalista.-
Ens està prohibit parlar de l'essència de l'Emanador, beneït sigui el Seu nom, i tampoc no ens és del tot necessari abordar aquesta qüestió, ja que en tenim prou amb conèixer la Seva existència. I sabent que Ell és la perfecció absoluta, que és totpoderós, sabem el que hem de conèixer sobre Ell; i ens és prohibit parlar de la Seva essència per si parlant d'ella diguéssim que és alguna cosa diferent del que és en realitat. És per això que ja no parlarem més de la seva essència, sinó tan sols de la seva voluntat, doncs aquesta ens és més propera, i tenim el dret a parlar d'ella per haver acceptat no parlar-ne més, de la Seva essència.


Filòsof.-
És bo parlar de la Seva voluntat, però què pots dir sobre ella? En efecte, la Seva voluntat és infinita, el Seu pensament és infinit, si això és així, què podràs fer amb un objecte de reflexió que no té ni límit ni fi?


Cabalista.-
Justament això és el que volia sentir: que reconeguessis que la Seva voluntat i el Seu pensament no tenen fi. A partir d'ara no podràs esquivar ni sostreure't al que vull que comprenguis. Digues-me, t'ho prego, si veritablement creus en la retribució i en la punició, doncs aquest és un dels principis de la fe. Respon-me també al següent: si hi ha actes pels quals el Sant, beneït sigui, vol recompensar els seus autors, i altres pels quals vol castigar-los; que hi ha un temps en el qual Ell eleva i altres en els quals fa descendir, un temps durant el qual Ell empobreix i un altre durant el qual enriqueix. En conseqüència, la voluntat de fer el bé, la voluntat de fer el mal, la voluntat de fer pujar i la de fer baixar són part de la seva voluntat.

I tot això segueix un ordre, ja que hi ha un ordre en la direcció del món. És per això que podrem parlar de tot això sense temor, ja que amb això no ens referim en absolut a la seva essència, beneït sigui el seu nom. En definitiva, aquests són els atributs de la seva voluntat que podrem estudiar per conèixer-los amb certesa.


Filòsof.-
Certament podrem examinar-los, i sobre això està dit: "Aquests són els extrems dels camins divins".


Cabalista.-
El que dius és cert. Però ara digues-me: la manera per la qual ha creat el món, és l'única possible? En realitat, no podries afirmar una cosa així, doncs podria haver creat-lo amb una sola paraula i, tanmateix, el va crear a partir de deu paraules. Dir que no hagués pogut crear més criatures de les que ha creat, o que no hauria pogut donar-los més forma que la que tenen, seria també impossible, ja que tu també reconeixes que Ell és totpoderós.

És per això que direm que després d'haver examinat atentament la Seva voluntat, beneït sigui el Seu nom, veiem que és totpoderosa, sense límit ni fi. I tanmateix, hem descobert que en el present obra de manera finita, complint una acció limitada en funció del servei dels homes, i que tot depèn del nombre d'actes.

De la mateixa manera, la creació del món ha estat feta segons els límits que Ell ha volgut establir, i no segons tota la Seva potència ni segons la Seva infinitud, doncs si hagués creat segons tot la Seva potència i la Seva infinitud, les criatures també haurien estat infinites. És per això que direm amb certesa que és necessari comprendre dues coses en la Seva voluntat: allò que podria haver volgut i allò que ha volgut. El que podria haver volgut no té límit ni fi, i el que ha volgut està mesurat i limitat per la Seva voluntat. És cert tot això?


Filòsof.-
Sí, es tracta veritablement d'un fet que no es pot refutar.


Cabalista.-
Ara hem d'assignar noms a aquests graus perquè ens sigui possible parlar-ne, ja que sense noms no és possible parlar de les coses ni distingir les unes de les altres convenientment. Els noms que els cabalistes han donat a aquests dos aspectes són "Ein-Sof", beneït sigui, i "sefirot".

Ein-Sof, beneït sigui, és la voluntat tal com hagués pogut ser, aquella que no té ni terme, ni mesura, ni fi; les sefirot són allò que Ell ha volgut, amb límit, i allò que està constituït pels atributs particulars que Ell ha volgut. Així, es diu per exemple: la pietat, i la còlera, ..., la bondat, el rigor i la misericòrdia amb tots els detalls de les seves modalitats. Aquestes són precisament les que són anomenades per nosaltres sefirot, és a dir, atributs de la voluntat. No aquells que estan en Ell considerats en la Seva essència, ja que Ell és totpoderós, sinó aquells que Ell ha volgut per crear el Seu món, per a ells i a través d'ells, per dirigir-lo amb ordre i límit. Nosaltres no direm absolutament res de la Seva absoluta potència, ja que no tenim cap part en ella i ens és desconeguda i ens està prohibit ocupar-nos d'ella, segons està dit: "Sobre allò que és més extraordinari que tu, no et facis preguntes", ja que la raó no ha de fer preguntes més que sobre allò que està al seu abast. Per ser limitada no pot assolir allò que no ho és, per la qual cosa ho ha de deixar a un costat.

Es tracta aquí dels atributs limitats i particulars que la voluntat mateixa ha volgut, aquests són els que nosaltres intentarem comprendre a fi d'assolir quin és el Seu objecte, com ha estat produïda la Creació per mitjà d'ells i com és governada des d'ells, quina és la Seva finalitat i en quina mesura els concerneixen els manaments i com aquests estan orientats cap a aquests atributs. En fi, es tracta de tot el que intervé en la direcció del món en tot lloc, ja que aquesta direcció en depèn completament.


Filòsof.-
Les teves paraules són bones i la teva explicació em satisfà. A més aquestes premisses són precises i impossibles de refutar. Però, tanmateix, no crec que a través d'elles puguis retre compte de tota la Ciència, ja que no veig en tot això cap obertura per la que puguin introduir-se la gran quantitat de coses difícils i estranyes que he descobert. I el que em dius em suposa encara alguns problemes, ja que vas dir que les sefirot eren llums, i el que acabes de dir no sembla sostenir el mateix.


L'Ein-Sof i les sefirot són anomenats llums


Cabalista.-
La voluntat presa en el Seu conjunt serà anomenada radiació, i l'Ein-Sof, beneït sigui, llum simple; i les forces de la Seva voluntat seran anomenades llums.


Filòsof.-
Això és el que es diu parlar de manera al·legòrica, ja que aquestes coses no tenen cap existència llevat d'en el pensament.


Cabalista.-
Ara mateix estàs extraviant-te en la teva reflexió. El que et diré a continuació, t'ho diré a tall d'introducció general per a totes les coses de les quals tracta la Ciència: aquell que vol comprendre tot el concernent a les sefirot, ha de tenir present en el seu esperit l'ànima humana i les seves facultats. L'ànima no és tan sols un concepte sinó que és una força real. En efecte, és una força subtil que mai no assoleix els sentits, però sigui com sigui es tracta d'una força; i totes les facultats i atributs que conté són en ella coses reals, no paràboles, i són elements reals fins i tot en la seva constitució. Ara comprèn això: l'existència de l'Emanador és totalment indubtable, la Seva voluntat té una existència certa que és la Seva radiació, doncs aquesta és allò que la substància lluminosa desprèn i emana de si mateixa. És per això que s'anomena radiació a allò que vol el mestre únic, però es dirà que es tracta d'una radiació simple, és a dir, que no és idèntica a aquella llum inferior que és una cosa material que procedeix d'Ell, beneït sigui el Seu nom, sinó que, al contrari, és estranya a tota materialitat. Es tracta doncs d'una llum simple que és llum en tant que s'assembla a la llum; però si es considera tal i com realment és, és simple en relació amb l'essència de la nostra llum.

Les forces d'aquesta voluntat són llums i són tan reals com les facultats ho són en la mateixa ànima. Aquí hi són les forces de la voluntat que acompleixen les accions al món.


Filòsof.-
Molt bé; així doncs, en resum, les sefirot són les forces de la voluntat superior limitada, aquelles que Ell ha volgut i per les quals tenen lloc totes les accions. Acaba amb el que has de dir sobre la Creació, la Formació i la Fabricació.

 



Retorn a la pàgina inicial del web