Qui pot dir quan va començar tot
i com va ocórrer la creació?


Rig Veda X, 129


(Extret de Dioses, Diosas y Mitos de la Creación, de Mircea Elíade, vol. I.
Edición Azul, Barcelona, 2008)



Llavors encara el no res no era, ni l'existència.
No hi havia aire, ni els cels més enllà d'ell.
Què ho cobria? On era? Qui el cuidava?
Hi havia llavors aigües còsmiques, en les profunditats immesurables?


Llavors no existien ni la mort ni la immortalitat,
ni la torxa de la nit i del dia.
L'U respirava sense vent i sostenint-se a si mateix.
Estava aquest U i no n'hi havia cap altre.


En el principi hi havia només foscor embolicada en foscor.
Tot això era només aigua no-il·luminada.
Aquell U que va cobrar existència, circumdat de no res, va sorgir a la fi,
nascut del poder de la calor.


Al començament el desig va descendir sobre això;
aquesta era la llavor primordial, nascuda de la ment.
Els savis que han buscat al seu cor amb saviesa saben el que és,
és vincle amb el que no és.


I han estès la seva corda a través del buit,
i saben el que és a dalt, i el que és a baix.
El poder seminal va fer fèrtils forces poderoses.
A baix hi havia el poder i sobre ell l'impuls.


Però, al cap i a la fi, qui sap, qui pot dir,
quan tot va començar i com va ocórrer la creació?
Els déus mateixos són posteriors a la creació,
així que, qui sap en veritat quan tot va sorgir?


Quan la creació va tenir el seu origen,
ell, ja sigui que l'hagi creat o no,
ell, que controla tot des de l'alt cel,
ell sap; o potser fins i tot ni ell ho sàpiga.

 



Retorn a la pàgina inicial del web