SYMBOLOS
Revista Internacional d'Art - Cultura - Gnosi
Dirigida per Federico González


Llibres i edicions multimèdia


Federico González: La Rueda, Una Imagen Simbólica del Cosmos. Aquest llibre és una introducció a la Simbologia. Essent el seu tema principal el de la roda, els estudis d’aquesta obra també tenen un caràcter circular, gràcies al qual es reitera la Idea central des de diversos punts de vista -un dels capitols està dedicat a l’Arbre de la Vida Sefiròtic-. Això permet que el símbol de què es tracta penetri en la nostra interioritat il·luminant les indefinides possibilitats regeneratives a les quals accedim des de la nostra essència o veritable Jo, que el punt central de la roda simbolitza. Ed. Symbolos. Barcelona, 1986. 2ª edició il·lustrada: Ed. Kier. Buenos Aires, 2006. 222 pàgs.


José Antonio Antón: Symbolica Nomina: Introducción a la hermenéutica espiritual del libro. "Aquest treball és un estudi que parteix de la constatació del seguent fet: existeix el fenòmen “Llibre revelat” i aquest fenomen es mostra com a comú a tres àmbits culturals: el jueu, el cristià i el musulmà." Ed. Symbolos, Barcelona 1988. 226 pàgs.


María Wiechers: Tarot de Marsella para colorear. Aquest bell treball es una labor subtil d’interpretació iconogràfica basada en el Tarot de Marsella, el més fidel al pensament Tradicional i que es respecta en aquesta versió, tant sols afegint-li una visió actualitzada, un punt de vista, una manera de veure, tan simpàtica, ingènua i fins i tot humorística i trapella com la del propi codi Hermètic del Tarot medieval. Està realitzat amb el proposit que les làmines o cartes dels Arcans Majors siguin “acolorides”, o il·luminades, per petits i grans, amb la finalitat que es vagin familiaritzant (gairebé com jugant amb elles) amb el Llibre Sagrat de Thot -notable despertador d’imatges- i el seu profund sentit esotèric, al qual s’accedirà pacientment gràcies a treballs senzills i rituals com el que proposa aquest estudi de María Wiechers. Ed. Symbolos. Barcelona, 1988. 58 pàgs.


Federico González: Simbolismo y Arte. "El símbol és el vehicle que lliga dues realitats, o millor dos plans d’una mateixa realitat. Participa doncs d’ambdues: d’aquí la seva pluralitat de significats. Per l’antiguitat, el símbol era el representant d’una energia-força que permetia la ruptura de nivell, l’accés a altres móns, o l’obtenció del coneixement de diferents plans d’aquest mateix món, caracteritzats per diversos graus de conciència. El Símbol era i és, en conseqüència, el mitjà de comunicació entre els déus i els homes, objecte sagrat per excel·lència, ja que ell explica la història veritable, l’eficaç, i no la sempre canviant, de múltiples falses aparences." "Aquest llibre ens parla de Simbolisme i Art mitjançant un ajustat discurs, una poètica, que com a tal té un indubtable rerafons musical." Ed. Symbolos, Barcelona, 1998 - EXHAURIT. 2ª edició: Ed. Libros del Innombrable. Saragossa, 2004. 122 pàgs.


Francisco Ariza: Masonería: Símbolos y Ritos. La Maçoneria, organització iniciàtica integrada dins del gran corrent de l'Hermetisme, remunta els seus orígens històrics a l'època dels constructors medievals, coneguts com a els freemasons o franc-maçons (els «paletes lliures»), si bé aquests eren dipositaris d'una herència molt més antiga, com testifiquen les pròpies llegendes maçòniques amb genealogies que es remunten a la construcció del Temple de Salomó, i fins i tot molt més allà, als temps antediluvians i primordials. Aquesta herència és la que ha rebut la Maçoneria actual a través dels símbols de la construcció (com els números, les formes geomètriques i les eines), és a dir: que abans que res es tracta dels vehicles de l'edificació interior, del temple espiritual, que es troba en l'essència mateixa del que ha estat i és la Maçoneria, la qual ens ensenya a conèixer el sentit iniciàtic del seu Art, ja que només a través d'aquest coneixement podem realitzar, o operar en nosaltres mateixos, els principis derivats d'ell. L'Art Constructiu també és anomenat l' «Art Real», idèntic a la «Gran Obra» de l'Alquímia, i nombrosos símbols maçònics estan directament vinculats amb l'ensenyament alquímic, constatant a més l'existència d'una geometria sagrada emprada per igual pels filòsofs hermètics i els constructors per a la descripció de la Cosmogonia, concebuda com a una Arquitectura o Harmonia Mundi. Ed. Symbolos. Barcelona, 2002 - EXHAURIT. 2ª edició: Ed. Libros del Innombrable. Saragossa, 2007. 278 pàgs.


Josep M. Gràcia: Simbólica Arquitectónica. "Aquest no és un llibre sobre Arquitectura, antiga o contemporània, sinó sobre els seus principis fundacionals, és a dir, sobre allò en virtut del qual tant la teoria com la pràctica de l’ofici, així com l’obra construïda, poseeixen un valor ritual i simbòlic. Es tracta en última instància sobre la metafísica tradicional, i, especialemt, sobre el que la fa intel·ligible: el símbol. Si la Filosofia és un desig eròtic envers Sophia, es veurà que l’Arquitectura participa d’aquest eros, essent el seu objecte la Llum, una altra de les seves figuracions simbòliques. Es veurà que la Simbòlica Arquitectònica ha estat un instrument eficaç, diria que imprescindible, per als filòsofs prearistotèlics, i per aquells que després de l’estagirita van participar en aquell corrent intel·lectual, com, per exemple, Plotí, Dionís Areopagita, Sant Agustí o Eckhart, però també Ficino, Pico i altres als que no m’hi he referit per qüestions metodològiques. Es veurà, encara que entenc que per a molts això és força discutible, potser incomprensible i extravagant, que contemplar l’Arquitectura com un fet a-històric ha desvelat el seu lligam amb un corrent intel·lectual que situa la Simbòlica arquitectònica com un llenguatge excepcional per revelar i transmetre les idees metafísiques." Ed. Symbolos. Barcelona, 2004. 224 pàgs.


Ver portadasFederico González: Noche de Brujas. Encara que Noche de Brujas està situada històricament en el segle XVI o XVII, el missatge que hi és subjacent és plenament actual. El seu tema és el Sabath o Aquelarre, paraula d'origen basc que significa "prat del mascle cabró". Tal i com es celebrava durant l'Edat Mitjana i el Renaixement el Sabath es va introduir a través de la màgia jueva, mesclant-se amb pràctiques de tipus similar que pervivien a Europa des de molt antigament. D'aquí que determinats termes i expressions, àdhuc les lletres inscrites en els amulets utilitzats en els aquelarres, fossin d'origen jueu, i més concretament cabalístic, començant pels noms de les energies, númens o àngels invocats, alguns dels quals també ho són en l'obra. I aquesta transmissió ens sembla important de ser ressenyada ja que la màgia semítica va rebre al seu torn la influència de les cultures de clar signe matriarcal que es van desenvolupar al llarg de tota la conca mediterrània, influència que cal estendre a determinades formes de la màgia egípcia i d'Orient Pròxim (Mesopotàmia i Pèrsia fonamentalment), en totes les quals es veneraven les deïtats femenines, lunars i tel·lúriques. Pensem que és sota aquest marc d'influències que el Sabath ha de ser considerat, és a dir, com un ritu màgic-teúrgic l'estructura cosmogònica del qual és en gran part heretada de cultes molt arcaïcs oferts en honor de les deesses terrestres, expressions de la Deessa primordial. Ed. Symbolos. Barcelona, 2007. 71 pàgs. Gravació audio en mp3 de 50', i audiovisual en DVD de 60'.


Ver portadasMireia Valls: Viaje en pos de un Destino. Un llibre sobre un viatge que es realitza en la quietud del gabinet del reflexió i el vehicle del qual és el Pensament projectat cap al més alt. Un viatge que és triple: el d'una Tradició Universal que s'expandeix des del seu origen immemorial i retorna al seu Principi; el dels éssers humans que s'han reconegut en aquesta Tradició i s'han convertit en canyes buides per les quals discorre el seu alè alliberador; i el dels adeptes de tots els temps que han rebut els generosos ensenyaments d'aquests homes i dones de Coneixement i s'han llançat a les vies recorregudes pels seus antecessors per recuperar la Memòria de Si. Viaje en pos de un Destino és una recopilació d'articles, conferències i texts relacionats amb l'obra de Federico González i les activitats de la Colegiata Marsilio Ficino, grup teatral que aquest dirigeix. En aquest interessant recorregut vers un Destí es van donant, a través de diferents capítols relatius a llibres, temes hermètics i muntatges escènics, diverses estacions en el que podria ser vist com una recerca arquetípica en vistes a assolir un lloc comú, el punt únic o cor on rau el Logos i la Tradició Perenne. Ed. Symbolos. Barcelona, 2009. 184 pàgs.


En altres editorials


Federico González: En el Vientre de la Ballena: textos alquímicos. Obra alquímica, única en el sentit que és un text hermètic escrit en aquest moment cíclic i per tant en un llenguatge actual i corrent, on és present la paradoxa i fins i tot el sentit còmic. Ed. Obelisco. Barcelona, 1990. 92 pàgs.


Federico González: El Tarot de los Cabalistas, Vehículo Mágico. El Tarot, llibre inspirat, ens dóna la possibilitat d’endinsar-nos en el laberint de nosaltres mateixos, guiant-nos a través d’ell vers el propi centre on es revela el Ser, que no és sinó la Divinitat oculta en el propi cor. Repàs un a un tant dels arcans majors com dels menors (incloses les seves imatges) precedit de diversos capítols sobre simbologia que ajuden a comprendre el significat dels arcans; a això s’afeigeix un capítol amb tirades i la seva explicació, més un diccionari final, que recull el significat dels símbols fonamentals del Tarot, molt esclaridor. Ed. Kier. Buenos Aires, 1993. 192 pàgs. 2ª edició: mtm editores. Barcelona, 2008. 224 págs.


Ver portadasFederico González: Esoterismo siglo XXI. En torno a René Guénon. Index: Proemio. 1ª Parte: I. Religión y Metafísica en el fin de ciclo. II. Esoterismo y Fin de Ciclo. III. ¿Qué es la Tradición? IV. Breve sobre la necesidad del exoterismo. V. Algunas expresiones del esoterismo actual. VI. Guénon en el corazón. Conclusión. 2ª Parte: Algunas corrientes, autores y obras. VII. Sobre René Guénon. VIII. Acerca del Hermetismo. IX. Masonería. X. Otras corrientes, pensamientos y obras. Apéndices 1. Convención masónica México 82. 2. Schuon versus Guénon. 3. Internet. Ed. Muñoz Moya. Brenes (Sevilla), 2000. 404 pàgs.


Ver portadasFederico González: Hermetismo y Masonería. Doctrina, Historia, Actualidad. Aquesta amena obra sobre Hermetisme, la seva doctrina i vigència permanent, es basa en múltiples informes i vasta documentació. Per això és tan útil per als estudiosos del tema com també per als lectors curiosos que desitgen rebre conceptes clars i no confuses i estranyes referències. El fil conductor enllaça d'una manera subtil i dinàmica els coneixements de l’Antic Egipte amb els dels homes de les civilitzacions grecorromana, alexandrina, bizantina... i arriba sense esforç fins els nostres dies, mostrant-nos l’enorme importància que té la Tradició Hermètica i la Maçoneria en la Història de les Idees de la cultura occidental. Ed. Kier. Buenos Aires, 2001. 270 pàgs.


Federico González: El Simbolismo Precolombino. Cosmovisión de las Culturas Arcaicas. "El món de les cultures americanes precolombines acostuma a ser conegut de manera imperfecta i distorsionada. El motiu és que no abunden els enfocaments analítics disposats a situar-se tant en la mentalitat com en els principis sagrats d’aquestes societats. Si precisament el que desitja el lector comú -i encara l’expert- és una interpretació renovadora de la cosmogonia, teogonia i símbols que van regir la vida dels integrants d’aquestes cultures, aquest és el llibre apropiat. Ajudarà a comprendre, entre altres temes, la singular concepció del temps que revelen els calendaris mesoamericans, el rerafons còsmic que sustenta la simbologia freqüent en els seus còdices i construccions, els sempre tan qüestionats rituals amb sacrificis humans, i en definitiva, tots els usatges i costums. Es una invitació a redescobrir Amèrica i, de fet, retre un homenatge al pensament indígena." Nova edició revisada i il·lustrada. Ed. Kier. Buenos Aires, 2003. 320 pàgs.


Federico González: Las Utopías Renacentistas, Esoterismo y Símbolo. Index: I. Artes Ignotas del Renacimiento. II Necesidad de la utopía. III. La Ciudad del Sol. IV. La utopía de los Manifiestos Rosacruz: La Fama. La Confessio. V. Cristianópolis. VI. Las utopías negativas, inversas o literarias. VII. La Nueva Atlántida. VIII. Las utopías del sueño. Hypnerotomachia Poliphili. IX. La utopía en estado puro: Cristóbal Colón. X. El realismo utópico americano. XI. Otras utopías renacentistas. XII. La mujer y las utopías del Renacimiento. Apéndices: 1. Esquema de la Isla de Citera. 2. Acerca de brujas, hechiceras y herejes en el Renacimiento español y la criminalidad de la Inquisición. Ed. Kier. Buenos Aires, 2004. 332 pàgs.


Set Mestres Maçons: Cosmogonía Masónica. Símbolo, Rito Iniciación. "La Maçoneria no és una relíquia del passat sinó una tradició encara viva i actuant, però per a molts, envoltada d'un halo de misteri. Només els propis maçons -en aquest cas, set mestres- poden aclarir tals incògnites, gràcies a l’autoritat que els confereix el seu coneixement i pràctica. Amb aquesta finalitat neix aquest llibre excepcionalment didàctic sobre símbols, mites i rituals entesos com a possibilitats efectives de vincular l’esència de l’home amb la divinitat. Informar-se amb profunditat del que concerneix a la Iniciació i els graus d’Aprenent i Company, comprendre el significat qualitatiu dels nombres ú al set i el del compàs i l’escaire, elements característics, apreciar la Bíblia com a llibre sagrat o reconèixer l’enorme importància de les festes solsticials relacionades amb Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, no és apropiar-se de secrets sino accedir a un món que és hereu autèntic de la tradició hermètica. Tot pot motivar-nos per a un despertar, però l’actitut posterior que assumim concerneix a la nostra absoluta responsabilitat”. Nova edició. Ed. Kier. Buenos Aires, 2003. 256 pàgs.


Centre d'Estudis de Simbología de Barcelona: Hermes y Barcelona. "Hermes y Barcelona és una obra que recull una mostra fotogràfica de diferents edificis i llocs coneguts i significatius de la ciutat on hi apareix representada de forma reiterada la figura d’Hermes, el missatger alat dels déus i l’interlocutor entre aquests i els homes, als quals comunica les idees, les arts, el llenguatge i la cultura. Els textos que acompanyen les imatges abunden en tots aquests aspectes propis d’una deïtat instructora i educadora." "Ens trobem davant d’una obra novedosa i realment sorprenent per tot el que suposa de 'descobriment' d’una Barcelona mítica i secreta." Ed. Mediterrània. Barcelona, 2005. 128 pàgs.


Federico González i Mireia Valls: Presencia viva de la Cábala. "Aquest llibre tracta sobre la Càbala, la tradició esotèrica del poble jueu, que comença amb la saviesa expressada en el Sepher Yetsirah i que es concreta en la Càbala de Provença, de Girona, de Castilla i també d’altres ciutats com ara Saragossa, i d’Andalucia etc. Igualment es parla de la projecció d’aquest pensament a Europa i Safed (Galilea) i el que tot això va significar per a la recreació d’aquest cos de saviesa propi dels hebreus, encara que influenciat per les diferents gnosis gregues i l’hermetisme al llarg del seu desenvolupament. La Càbala (tradició), com la Shekhinah (la permanent immanència divina), sempre s’està fent i no és lletra morta, doncs està present en el cor de l’ésser humà, en la seva ànima, i per tant en totes les coses i temps, i fóra matar-la, com el racionalisme ha fet amb Occident, si se la tractés com quelcom fix i inflexible, o com un estudi merament històric, i no com a sempre viva, paradoxal i canviant com és la cosmogonia que descriu, en comptes de quelcom estàtic, com per altra banda ho demostra el seu desenvolupament en el temps. Es a dir, una poètica de l’espai i la vida, perpètuament actual, d’on prové el seu immens poder transformador." Ed. Libros del Innombrable. Saragossa, 2006. 400 pàgs.


Ver portadasSet Mestres Maçons: La Logia viva. La veu de la Tradició es fa sentir en aquests nombrosos traçats d'arquitectura, encara que tots, finalment, es refereixen i culminen en una mateixa cosa: el Gran Arquitecte de l'Univers. Són, com es diu en un d'aquests treballs, radis emanats d'un mateix Centre, evocant així la idea d'Harmonia amb què es realitzen els treballs d'una Lògia viva, idèntica al Cosmos i a la Intel·ligència que el fa possible. Aquesta coincidència signa les diferents veus i fa que s'adverteixi un mateix discurs, una cadència, que també podria ser un gest, al llarg del llibre; no només una mateixa intenció, sinó també una entonació parella d'un cant rigorós. També fixen models de pensament i coagulen energies arquetípiques al si de l'Orde Maçònic, que es mostra així com l'hereu d'un corrent de pensament que discorre al llarg de la història d'Occident, dels pre-socràtics i Plató fins els nostres dies, idees transmeses "oficialment" a partir de començaments del segle XVIII; però la seva existència, testimoniada per nombrosos documents, és reconeguda en l'Edat Mitjana i el Renaixement, i encara abans, com hereva dels collegia fabrorum romans, vinculats amb el simbolisme constructiu i per això mateix amb la Maçoneria. "La nostra Lògia està viva no per la nostra presència, sinó per la presència de la Unitat en el seu centre". Ed. Obelisco. Barcelona, 2006. 385 pàgs.


Ver portadasFederico González y Mireia Valls: La Cábala del Renacimiento. Nuevas Aperturas. Un llibre únic sobre una època extraordinària on no només la brillantor intel·lectual dels personatges que l'habiten i hi transcorren troba expressades llurs idees amb plenitud, sinó on a més es recrea l'estil i la forma del discurs hermètic-màgic de la literatura d'aquell temps, el qual es veu il·luminat per moltes imatges visuals que, juntament amb la poesis verbal en què s'expressen, conformen un conjunt que només és d'una riquesa excèntrica aparentment puix que es troba al servei d'una filosofia perfectament coherent que és aquella que hem heredat del Renaixement, l'època històrica en què foren escrits els textos que es glosen, sens dubte la que ha constituït la nostra cultura d'avui en el millor i el pitjor que aquesta té en els seus valors. Aquestes noves "obertures", fonamentades en el més important dels recents estudis sobre el Renaixement com a període històric, estan basades en el Coneixement per part dels autors del que és la Càbala en si i els seus orígens teúrgics tant en el pensament jueu com en l'Hermetisme, els quals, juntament amb les diverses gnosis emanatòries, han abonat la metafísica de Provença i Sefarad, on va florir la Tradició jueva en l'Edat Mitjana, la qual cosa és reconeguda pels principals estudiosos jueus actuals encapçalats per Gesrhom Scholem. mtm editores. Barcelona, 2007. 720 pàgs.


Ver portadasMireia Valls: Mujeres Herméticas. Voces de la Sabiduría en Occidente. En aquests moments en què la veu i els gestos de les dones es deixen sentir en molts àmbits, ens sembla fonamental destacar l'existència d'un quantitat innombrable de fèmines de les més diverses condicions que han nascut, crescut i treballat a les terres d'Occident i que han contribuït a erigir i mantenir viva la Tradició Hermètica gràcies a unes existències significatives per si mateixes i a les funcions que van assumir amb valor i generositat. A través del testimoniatge de la mítica alquimista Maria l'hebrea, de Tèano i altres pitagòriques, d'Hypatia d'Alexandria o de la teürga Asclepigènia, així com de la beguina Margarita Porete o de les escriptores Cristina de Pizan i Sor Juana Inés de la Cruz, i àdhuc mitjançant les paraules d'algunes fèmines contemporànies, proposem emprendre un recorregut per la història de les idees arquetípiques i universals; un viatge que, recolzant-se en les gestes modèliques i en els ensenyaments simbòlics i mítics d'aquestes filòsofes, guerreres, poetesses, mestresses de casa, reines, artesanes o sacerdotesses, ens endinsi en el coneixement i l'experiència d'una realitat intemporal i sempre viva, la de les idees perennes que són la saba nodridora i alliberadora de tota civilització. Aquest estudi es recolza i investiga en la Ciència Sagrada, fent un èmfasi especial en la simbòlica del que és femení i la dona com un dels dos corrents còsmics que, conjugant-se amb el seu complementari (el masculí), promou el desplegament de l'ordre universal i possibilita alhora el seu retorn a la unitat principial d'on tot sorgeix. mtm editores. Barcelona, 2007. 342 pàgs.


Ver portadasFrancisco Ariza: La Tradición Masónica. Historia, Simbolismo, Documentos fundadores. Després del volum La Masonería. Símbolos y Ritos, l'autor ens brinda un nou estudi sobre la simbòlica de la Francmaçoneria, "una tradició viva i vivificant que conserva en les seves idees i símbols tota la potència intel·lectual capaç de donar resposta a les preguntes essencials que, tant avui com ahir, continuen fent-se qui s'interroguen sobre si mateixos i desitgen emprendre un camí per a la recerca de la seva verdadera identitat" (de la contraportada). El volum té una divisió ternària, amb una primera part dedicada a la història i el simbolisme de la Tradició Maçònica en la qual destaca el seu últim capítol, un breu acàpit sobre la llegenda del Mestre Hiram en el qual es glossa el mite que constitueix la clau de volta de l'edifici simbòlic de la Maçoneria. Les parts segones i terceres estan integrades, respectivament, per old charges (documents fundadors) de l'Ordre i antics 'catecismes' o manuals d'instrucció, venerables documents -alguns d'ells anteriors al segle XVII- que ens transmeten amb un llenguatge paradoxalment jovial i fresc la novetat permanent del que la Francmaçoneria atresora i transmet: la iniciació en els Misteris de l'Esser i del No-Esser. A destacar que un bon nombre d'aquests documents es publiquen per vegada primera en una edició impresa en castellà. En apèndix figura una nota sobre Filiberto de l'Orme i un text del seu puny, així com una bibliografia sumària dirigida als qui desitgin aprofundir en l'estudi de la tradició francmaçònica. Ediciones Obelisco, Barcelona, 2008. 272 pàgs.


Ver portadasFederico González: Antología. Síntesi de l'obra escrita de l'autor, qui porta més de 30 anys difonent l'ensenyament de la Tradició Unànime a Occident en un llenguatge apte per als homes i dones d'aquest cicle i servint-se de múltiples suports per a això (l'ensenyament textual i oral, internet, el teatre, el cinema, la poesia, etc.). El volum ens ofereix una visió panoràmica del conjunt d'aquesta obra i del seu significat: la restitució de la memòria de la nostra verdadera identitat. Una obra que revela la vigència de la Tradició Hermètica i ens brinda vehicles per a penetrar-la (els símbols i el seu significat) a través de texts doctrinals tals com La Rueda o Introducción a la Ciencia Sagrada, estudis com ara Las Utopías Renacentistas o Presencia Viva de la Cábala, o més recentment obres de dramatúrgia i literatura com Noche de Brujas i Defensa de Montjuïc por las donas de Barcelona. "L'Hermetisme ens instrueix sobre els dos corrents còsmics presents al caduceu d'Hermes, i ens ensenya no només a no negar-les (en qualsevol de les indefinides manifestacions en les quals se'ns presentin) sinó a acceptar-les, a conjugar-les. En aquest sentit l'obra del nostre autor parla amb claredat meridiana d'aquesta dualitat i de com conciliar-la, i per sobretot fa que no oblidem que la Cosmogonia i l'Ontologia són suports de la Metafísica. És un cant a la Unitat i a la possibilitat de la transmutació, un cant d'esperança i de fe. Per a molts la seva obra ha estat i és el fil d'Ariadna per sortir del laberint i, abandonant la multiplicitat, recrear en si mateixos un estat d'amor i comprensió en el qual tot és possible" (de la contraportada). Ed. Libros del Innombrable. Saragossa, 2008. 560 pàgs.


Ver portadasFederico González: En el Útero del Cosmos. Comèdia hiperrealista d'abast subliminar emparentada amb el teatre de la memòria i el teatre de l'absurd, aquell que mitjançant una trama sense un aparent significat i amb uns diàlegs que no semblen seguir una seqüència dramàtica, va creant una atmosfera que ens presenta l'absurd del convencional i simultàniament ens obre la porta, a través de la poètica i la màgia, del que és "real". L'obra està dividida en dos actes. El primer transcorre a la sala de reunions d'una facultat de lletres en la qual els docents han estat convocats per dur a terme treballs d'experimentació sobre el llenguatge, i aquests els desenvolupen expressant verbalment unes idees el nucli de les quals és inexpressable per la seva pròpia naturalesa. El segon acte té lloc al saló del domicili particular del rector de la facultat, on se celebra una festa i els assistents, en una atmosfera distesa i per moments divertida, transmeten les seves vivències interiors sobre el Coneixement. El nucli temàtic d'En el Útero del Cosmos és el llenguatge entès com una estructura que revela la totalitat significativa de l'univers i el seu "significat significant", i per tant com un codi apte per a la comprensió a través de la reminiscència que suscita molt més allà de la simple aprehensió racional del discurs. Es parla de la màgia del llenguatge i es proposa als espectadors que la practiquin sumant-se al ritu -antiquíssim i cada vegada més estrany- de la memòria de l'ésser. Ed. CES Films. Barcelona, 2008. Audiovisual en DVD de 90'.


Ver portadasFederico González: Defensa de Montjuïc por las donas de Barcelona. Un petit grup de dones encapçalat per Julia Blanch -cap del telefèric de Montjuïc i integrant de la Fraternitat Espiritualista de Catalunya- pren consciència d'una conspiració a gran escala que pretén apropiar-se de la muntanya generatriu de Barcelona, el Montjuïc, símbol dels orígens sagrats de la nostra cultura. Com valentes guerreres, aquestes dones decideixen defensar-lo amb tots els mtjans al seu abast emparades pel coneixement de les claus tradicionals que mouen els fils de la Història, duent a terme una gesta heroica que adquireix les dimensions d'un mite encarnat. Amb aquesta trama sorprenent però real, recolzada en informacions periodístiques publicades en diferents diaris de la Ciutat Comtal, l'autor ens submergeix en una narració que relliga aspectes de l'actualitat en aparença inconnexos posant-los en correspondència amb una lectura molt més àmplia de la història i de l'ésser de l'home al món. Temes com la corrupció en múltiples àmbits, l'especulació immobiliària, l'adulteració d'aliments, l'experimentació amb medicaments, la destrucció del medi ambient, l'esgotament de les fonts energètiques, la lluita pels petits poders, el terrorisme o les guerres per l'aigua són abordats amb lucidesa per un grup de joves periodistes encarregats d'investigar les alteracions que s'estan succeint a la muntanya sagrada que antany va ser una illa. Tot això amenitzat amb grans dosis de bon humor i comicitat, i la insinuació de poder accedir a una altra visió de la ciutat i de la vida. Aquesta novel·la ens condueix constantment per senders paradoxals i sorprenents; i un es pregunta a cada moment què és realitat? què és ficció? És a més, en paraules de l'escriptor, un homenatge a Barcelona i "a la dona catalana, a la seva força i integritat.". Ed. Libros del Innombrable, col. Marginalia. Saragossa, 2009. 230 pàgs.

 
   

 

 

Retorn a la pàgina inicial del web