El crismó de Poblet




Com hem dit anteriorment, el crismó és un símbol del cosmos i expressa així mateix realitats d’ordre metafísic, com tots els símbols veritablement primordials. És a dir, que tant permet comprendre l’estructura còsmica i les seves lleis com la possibilitat de transcendir-les. Com bé es pot observar en aquest crismó de Poblet, els seus elements constitutius són els que seguidament es descriuen.


La creu de sis radis, que és pròpiament el crismó, està formada per la unió de les lletres I i X, que són les dues inicials de la paraula Jesucrist en grec (Iesous Xhristos). Aquesta és la forma primitiva del crismó, i el canvi de la I per la P es va produir després de la conversió de Constatí, en l’estendard del qual hi figurava aquest signe. Recordarem que tant la I com la P són símbols de l’Eix del Món, i el trau de la P representa la “porta estreta” per on s’efectua la sortida del cosmos i l’accés als estats metafísics i incondicionats. Tota aquesta significació es completa en moltes ocasions amb l’afegit de l’Alfa i l’Omega, el Principi i la Fi, i que s’han d’entendre en un sentit temporal i atemporal a la vegada, doncs s’indica el principi i la fi de la manifestació com a tal, i el principi i la fi compresos dins de la Unitat metafísica i eterna. “Jo sóc l’Alfa i l’Omega” digué Crist, qui també va revelar que “els cels i la terra passaran, però les meves paraules no passaran mai”. En algunes ocasions, Crist mateix en forma de xai és al centre de la creu, com en aquest crismó de Poblet, centre que és vertaderament una imatge de la Jerusalem Celeste, de la que es diu que és a l’interior del cor de l’home. El cercle que envolta el crismó és clarament un símbol de la “roda del Món”, és a dir, del cosmos, que gira perennement al voltant d’aquest centre i del qual extreu tota la seva realitat. (*)


NOTA

* Sobre el símbol de la roda, veure: Federico González, La Rueda: una imagen simbólica del Cosmos.


Francisco Ariza




 
Retorn a la pàgina inicial del web