Sobre l'anagrama del CES


"La muntanya, juntament amb la pedra (forma reduïda d'aquesta) i l'arbre, amb el qual es troba associada, és un símbol natural de l'"Eix del Món". En ser realment una elevació o protuberància de la terra, l'estructura imaginal de l'home sagrat veu en la muntanya un símbol de la seva pròpia naturalesa, que aspira verticalment vers el que és superior o celeste. En general totes les muntanyes tenen aquest significat, però existeixen algunes que, degut a certes correspondències espacials relacionades amb la topografia sagrada, estan "carregades" d'influxos espirituals. Aquestes són les anomenades "Muntanyes Santes" o "Sagrades", on habiten entitats espirituals. D'aquí que molts temples i santuaris (com ara el Partenon grec) fossin construïts en els cims de determinades muntanyes, és a dir, allà on la Terra sembla que toqui el Cel." 


"Així mateix, la muntanya, pel que fa a la seva estructura, és un arquetip del temple, la qual cosa és especialment visible en les piràmides egípcies i precolombines i en els zigurats babilònics. En relació amb això, és significatiu que Dant, a la Divina Comèdia, situï el Paradís Terrenal, o Jardí de l'Edèn (del qual tot temple és una imatge simbòlica), en el cim d'una muntanya, que és la "Muntanya Polar", "Celeste" o "Mítica", comuna a molts pobles tradicionals, com és el cas del mont Meru entre els hindús, l'Alborj entre els antics perses, el Sinaí i Moriah entre els hebreus, la muntanya Qaf entre els àrabs, o el mont Urulu (o "Ayers Rock") entre els aborígens australians, etc. La vinculació de la muntanya amb el Paradís ens suggereix el seu caràcter primordial, ja que aquest, o el seu equivalent en qualsevol tradició, es considera com el començament o origen mític de la humanitat (l'"Edat d'Or"), quan tots els homes sense excepció participaven del Coneixement i la Veritat. El Paradís era també la residència de la Gran Tradició Universal, conservadora de la doctrina i de la saviesa perenne, i tota muntanya sagrada, com l'Edèn, és el símbol del Centre del Món. Però a partir d'una certa època, i degut a les condicions cícliques adverses, el Coneixement va deixar de pertànyer a la totalitat dels homes, quedant en possessió només d'unes minories, les quals, per tal de salvaguardar-lo i mantenir-lo a través dels temps, van crear les cultures tradicionals, conformades pels ritus i símbols sagrats. El Coneixement es va replegar en l'interior de sí mateix, en el cor de la muntanya, és a dir, en la caverna, un indret que per la seva situació resta ocult i protegit." 


"Existeix aquí una aplicació d'aquest símbol que completa el que s'ha dit fins ara, i és que com la caverna està en l'interior de la muntanya, podem veure que la reunió d'ambdues conforma el símbol ja conegut del "Segell de Salomó" o "Estrella de David". Aquest és, com ja sabem, el símbol de l'analogia, que fa que el que és a baix sigui complementari amb el que és a dalt, i viceversa. Per tant, el triangle invertit és un reflex de l'altre, exactament igual que el microcosmos és un reflex del macrocosmos, o que la realitat relativa del que és manifestat és un reflex de la Realitat Absoluta de l'Immanifestat."


(De: Federico González i col·laboradors, "Introducción a la Ciencia Sagrada". SYMBOLOS nº 25-26, Barcelona, 2003)


 

 

 

Retorn a la pàgina inicial del web