Darrer manifiest del
Centre d'Estudis de Simbologia
de Barcelona
En el solstici d’hivern de 2016.
Acomplert el cicle de vida d'aquesta entitat (37 anys des de la publicació del seu primer manifest), es replega definitivament amb l'esperança de ser absorbida en l'Agartha.
Atenent a senyals conformes amb els temps, els astres han indicat la consumació d'unes aules que van vessar fins a l'últim extracte dels seus fruits per obrir-se a altres espais molt més amplis i lliures de murs.
No res es duen amb ells els integrants d'una minúscula milícia disposats a deixar enrere la pesada càrrega de velles escòries, i després de preparar-se durant anys, estan ara disposats a fer el gran salt, sabent que no saben res i que molt del conegut és més de la mateixa cosa i no afegeix sinó impediments a l'obra de transmutació.
Oberts al Misteri, i essent els seus adoradors, la revolució de les ànimes cobra una força insospitada en sentit invers a la voraç caiguda d'un món que es precipita en el caos i la dissolució. No és allò humà el que les uneix, ni la complicitat amb les múltiples petiteses i adherències al que és caduc, sinó el no-humà que han reconegut com el centre inviolable del seu ésser.
Aula del Centre d'Estudis de Simbologia de Barcelona
Per la qual cosa no es tracta de deserció, traïció o fugida per por, sinó que diem a l'uníson redoblem! en l'ascens vertical. No es cedirà gens ni mica a la tirania del príncep d'aquest món, entitat cada vegada més amorfa sobre la qual hom escup i es treu la pols que ha deixat en les sabates. Els soldats, fidels a la causa, miren tots en la mateixa direcció.
La contracció d'aquest expir llança un cant d'agraïment a la magnitud del que s'ha rebut, i als seus emissaris divins que han encarnat en éssers humans un ensenyament emanat directament de la Intel·ligència i la Saviesa, que havent estat vessada a l’atzar per intermediació del sempre viu Hermes, ha fecundat i arrelat en el més profund del cor d'uns pocs que comparteixen la força més forta de totes les forces, la de l'Un que no té parell.
Bevem del calze dels nostres avantpassats i regenerats també per la seva ingesta, ens mantenim en vigília a l'alba d'un món altre, nou, il·localitzable en aquestes coordenades i inabastable per qui no està disposat a deixar qualsevol màscara que li hagi estat prestada per a l'actuació.
La substància dels somnis es fa realitat a cada instant, i ara els somiadors somiats s'acosten a un altre somni més proper al despertar final, a la reminiscència d'un Origen que es torna permanent en la consciència, i que al mateix temps s'esvaeix en el Sense Fi, En Sof, tan anhelat com sempre present.
Com es deia en el primer manifest del CES, de 1979, "ens reservem, però, la possibilitat d'actuar constantment des de l’obscuritat i el silenci, els quals seran trencats cada vegada que sigui necessari i, d'altra banda, cada vegada més freqüentment". Mentre seguim aquí, no deixarem d'atendre les emanacions sempre verges del Centre Suprem, i a les seves emissions lluminoses embolcallades pel nou nom que les designi; el del CES de Barcelona està inscrit des de sempre en el Llibre de la Vida i ho estarà fins a l'últim dia sense que ningú se’n pugui apropiar.
Units per llaços d'Amor indissolubles, fem de la concentració i l'oració del cor el nucli del nostre ritu diari, i de l'escriptura, un gest guerrer de lliurament i de reminiscència. I tu per a qui treballes?, doncs bé sabem que no es pot treballar per a dos amos.
L'Esperança només segueix esperant que la Fe fructifiqui en una orientació que passi de solar a polar, fins a complir la promesa de la plena realització del Regne de Pau i Amor, governat pel Rei del Món.
I poder deixar-ho tot mentre es pregunta: Qui?
* * *
La imatge de l'encapçalament és un fresc del pintor i escenògraf Pau Rigalt i Fargas (1778 - 1845) que pertany a la planta noble de la Casa Cornet (plaça de la Cucurulla, Barcelona). Des del desembre de 2016, l'immoble està ocupat pels magatzems comercials Terranova.
